Me he enamorado.

Se llama Manel.



"PLA QUINQUENAL

Dormies mig agafada al meu braç,
Ha sonat un clàxon de cotxe encallat,
Has obert un ull, mandrós i callat.
I has tornat al teu somni privat.
Pujava el cafè i ens he recordat,
Ballant a una platja amb barrets mexicans,
La cara que feies al ‘nar girant,
Crec que era de felicitat,
Crec que era de felicitat.

De moment no et riuré més la gràcies
Per una vegada he entès què cal.
Passi-ho bé, que m’esborro del mapa,
Per perpetrar a l’ombra un gran pla quinquenal.

Sento que et despertes, et vinc a buscar,
Nena tens cafè, vols que torri pa,
Al diari res massa estimulant,
Mica en mica ja et vas despertant.
Fumes mirant els cotxes passar,
t’entregues a l’aire dens del veïnat
penso en pro-po-sar que baixem al far,
jo que mai he estat home de mar,
jo que mai he estat home de mar.

El primer any compraré una corbata ben llarga,
Estampada amb colors crus,
I el segon els millors professors europeus
M’ensenyaran a fer el nus.
Pel tercer guardo l’antologia de grans ocatsíl·labs que parlen de tu.
I pel quart l’edició limitada forrada amb vellut.
I el cinquè ens creuarem per l’Eixample i demanarem taula en un bar de menús,
Treuré pit ensenyant la corbata i llavors, bonica,
Dependrà de tu,
I llavors tot dependrà de tu."