...Como lo demuestra este monólogo que he escrito para interpretarlo en un cameo, que es como llaman a los papeles que haces sin cobrar, en la serie de Boala Films, Paradigma. Próximamente en sus pantallas.
Sobre la taula hi ha cerveses. BOLO està partint una tauleta de costo amb una navalla suïssa mentre observa com juguen concentrats. A lo lejos hay una niña jugando a pelota sola, su madre la vigila desde un banco mientras lee « Le monde diplomatique ». ISAAC S‘asseu al seu costat.
BOLO
Home, col.lega. Practicant la virtut de dormir fins al migdia oi?
ISAAC
Si buenu, m'han passat unes mogudes...
BOLO
(mientras sigue manipulando el costo)
Quins collons, unes mogudes. La generació perduda. És que no teniu referents. Els referents són molt importants. Rols, valors, metes, metes a la vida. D'aquí deu o vint anys hi haurà un, un, un, un, un buit que t’hi cagues d'homes. D’homes de veritat, dic, eh?, de gent madura. Això sí que és una crisi, i no allò de “no tendrás una casa en tu puta vida”… Sí, sí, rieu, vosaltres rieu. Ja veureu lo que us diu el tite Bolo. (la pelota de la niña le roza) Eh, cuidadito con la pelota. (sigue) Jo en el fons us entenc, sí, hombre, sí, no heu crescut amb valors. Si no mireu-vos, aquí, jugant a munyequitus en un parc enlloc d’estar perdent la virginitat, d’estar enamorant-vos, d’estar sentint coses, collons, sentint. Tot està podrit. (pausa) Sense referents, tot està podrit. (pausa) Michael Knight. (pausa) Véieu El Coche Fantástico, no ? Qué collons heu de veure valtrus si sou uns crius. Vosaltres, Bola de drac i para de contar, no ? (pausa) Michael Knight, Isaac, Mi-chael-Knight. El Coche Fantástico. (a la niña) Eh. Eh.
ISAAC
Bolo.
BOLO
Es que no, joder, es que us heu de deixar de mirar el melic d’una puta vegada. Michael Knight, un tiu guapo, un tio con prestancia, amb savoir faire, i podent-se estar tot el dia fent el gos com vosaltres, Isaac, el pavu entregava la seva vida per arreglar el món, per ajudar a la gent. Donava la seva vida al bien común, eh? (pausa) Era un senyor, era, era, era, era l'últim dels cavallers. Humanidad. Un home. I les dones ho veien i el chocho s’els hi posava que ni els palmeros del Peret, vale? Sabeu de què parlo o no sabeu de què parlo? Michael Knight s'enfrentaba als problemes i els solucionaba. I per això ell follava i valtrus esteu aqui jugant a la merda aquesta, que sembleu el meu fill de deu anys. Joder. Que el món s’està podrint mentres us surten canes als pels del cul aquí asseguts, que no ho veieu? (pausa) Quin era el secret, eh? Quin era el secret de David Hasselfoff ?
DINO
La permanent ?
BOLO
No. No, no. (mirada asesina) La musiquilla de la sèrie ho deia. “Michael Knight, un hombre sin pasado”. Eh? (pausa) Un home que no està lligat als fantasmes del passat. Que si la teva mare, que si la teva ex-dona et denuncia als mossos perque…, que si…. No, no, no. Michael Night vivia el present pensant en el futur. El futur. I es va reinventar a si mateix. No com vosaltres, que no creieu en res I espereu un puto miracle, I la vida, joder, la vida, hòstia puta, la vida és una guerra, eh?, la vida, joder, què més deia? Què més deia la musiquilla? “Michael Knight, un hombre que no existe en un mundo lleno de peligros. Un joven solitario embarcado en una humilde cruzada para salvar la causa de los inocentes, los indefensos, los débiles…”
Un segon cop de pilota li va a parar a la cara de BOLO interrompent el discurs.
BOLO
Ara sí que sí que sí, joder. (se levanta)
ISAAC
És una nena tiu...
Bolo s‘aixeca i va a buscar la pilota que ha anat rodolant fins al costat de la font. La MARE també s‘aixeca per aturar en BOLO.
La nena plora estàtica.
MARE
Què fas?! Deixa la pilota home!
BOLO
¿Que que faig ? ¿Que que faig ? Ensenyar valors. Valors, és el que faig!
(amb una mà d'en Pol Fuentes)
Yo tambien puedo ser un puto post-moderno...
de la especie de
¿Donde están mis amigos?,
Actor,
Autopromoción flagrante,
Autor y Guionista,
La merda de la muntanya no fa pudor encara que la remenis amb un bastó,
Paradigma,
TV
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
6 comentarios:
Me gusta esta segunda versión.
Qué tío más odioso.
Píllate el libro del Oliver. Te va a gustar. Qué agilidad de palabra, qué ritmo, oye.
¿Escribiste la pelicula de Mi dulce?
No la vi, pero la recuerdo porque uno de los personajes lo intyerpretaba ARI, la cantante de hiphop. En la peli tambien sali unax ugalde, no?
sigues currando de guionista?
Un saludo
avui m'he entretingut a llegir "datos personales / prisamata" (veu en off contundent i greu) i la veritat imaginar-te amb una samarreta imperi, suada i amb un coixí per fer-te de panxa m'ha fet esclatar de riure, només et falta el detall de que quan parles deixes anar uns capellanets insolents cap a la cara de qui t'escolta... JAJAJAJAJA
abraçada!
Sr.K, sí, es un tipo odioso... Lo malo es que me identifico con él. Recuerdame el título del libro del Oliver, si vous plait.
Carandini, soy culpable. Precisamente los dos actores que comentas los defendí a muerte hasta el final en el proceso de casting. Sigo escribiendo guiones. Ahora mismo están rodando uno mío en Barcelona referente al Hip Hop. Le dedicaré un post en breve(en cuanto me paguen). Pero más que nada me intento centrar en los guiones de mis propios proyectos. ¿Y vos? ¿Es del show-business?
Sigorgik, jo nomès segueixo les tendències de GQ.
M'ha molat... tot i que no se si es post-moderno o d'una nit de borratxera!
Pinta be, espero veure-ho quan ho emetin per aquests móns de Deu.
Ei, Marina...
Quan ho emetin ja ho avisaré. Però a veure si aconsegueixo penjar al youtube.
Publicar un comentario